Campanya 10.000 a Brusel.les per l´autodeterminació. Com fer reserva

Objectiu: 10.000 persones a Brusel.les el proper 7 de març per l´autodeterminació .Per més informació clica aquí.
Vídeo de com fer reserva:

Neix Plataforma Cívica Al Berguedà, ni reis , ni súbdits en resposta a invitació monarquia per Ajuntament de Puig-reig(IC-EPM-CIU)

Neix Plataforma Cívica Al Berguedà , ni reis, ni súbdits, amb més de 150 adhesions diverses. El manifest diu així:

Al Berguedà, ni reis, ni Súbdits
En aquest espai , pretenem un col.lectiu de persones diverses de la societat civil del Berguedà, mostrar el nostre malestar a l´intenció per part de representants de la sobirania popular municipal de dur accions per tal de legitimar una institució anacrònica des del punt de vista democràtic, com és la monarquia, en una societat que es consideri igualitària , lliure i participativa de ple dret.En aquest sentit, des d´aquí, pretenem aglutinar públicament a les persones que desitgin mostrar el rebuig als representants que conviden en nom del poble a membres de la monarquia , dient-los ben alt i clar que AL BERGUEDÀ, NI REIS , NI SÚBDITS de ninguna monarquia, no es pot considerar grat que ningú en nom de cap institució democràtica vulgui pretendre convidar a un representant d´una institució d´arrel no democràtica i no igualitària que encarna valors predemocràtics, i que a dia d´avui, el seu màxim representant, el cap de l´Estat, sigui hereu directe del dictador Francisco Franco, com a continuadors dels Principios del movimiento, als quals va retre jurament de fidelitat.Per aquests motius, els sotasignants adherits a aquesta Plataforma cívica volem mostrar la reprovació pública a aquells edils, alcaldes del Berguedà i d´arreu que es mostrin súbdits a aquesta institució i llurs descens d´esquena al sentit i desitjos de la societat i els valors democràtics que diuen representar, en aquells accions que siguin contraris a la defensa de la dignitat humana i a les llibertats individuals i col.lectives, garant de la justícia social.Si compartiu els valors d´igualtat, justícia i llibertats i no voleu que les nostres institucions tinguin connivència amb institucions que no obeeixin a aquests designis, deixeu el vostre nom, cognoms i població, per adhesions personals i/o nom de l´entitat adherida per correu electrònic a:
nireisnisubdits@gmail.com

Més de 150 adhesions diverses

Hi ha en marxa complementàriament al correu electrònic, causa a la xarxa social Facebook, per tal de recollir adhesions a la Plataforma Cívica AL BERGUEDÀ, NI REIS, NI SÚBDITS.De moment tenim 143 adhesions de persones i 8 entitats:ADHESIONS PERSONES A TÍTOL PERSONAL, amb el nom públic facilitat:
Agustí Argimon Ribas
Aida Morales Boixader
Aleix Andreu Oliver
Aleix Cardona Jordan
Alfred Muñoz Guixaró
Albert Lladó
Albert Mulero
Albert S.C.
Amadeu Corbera
Antoni Garcia
Ariel Santamaria Matas
Arola Conesa
Bernat Costas
Berni Sanjuan Soler
Berta Armengou Grané
Carles Benitez Baudés
Carles Solà Serra
Christian Aixala
Clàudia Viladrich
Cristina Arias Figuls
Clara Arnold
Dani Cantalosella Font
Dani Torrents
David Martinez
David Sais Cabana
Dolors Martinez Gesa
Edgar Garcia Bantolrà
Edgar Sanz Moncusí
Elena Crespi
Elena Que
Elisenda Garcia Cubí
Enric Canela
Eric Herrera
Erika Martí Ibern
Espanya no t´estima
Ester Segarra Colomés
Esther Ponsa
Eva Juvert
Ferran Sant
Florenci Tarrés Serra
Francesc Ribera
Gerard Fernández
Gerard Gómez del Moral
Guerau Xipell Casol
Helena Ymbert Pellejà
Irene Coghene
Ivan Serra Serrano
Isaac Guilà Puig
Isabel Ballesteros Naranjo
Jaume d´Urgell
Jesús Palomar Baget
Joan Font Ribera
Joan Plana
Joan Soler Suau
Jordi Anento Queralt
Jordi Brillas Bastida
Jordi Coronas
Jordi Gomara
Jordi Ferrer Vila
Jordi Pesarrodona Cacsada
Jordi Veas Febas
Jordi Vilà Puig
Jordi Salvat Rovira
Jordi Salvia
Josep Borràs Santias
Josep Clotet Saez
Josep Jòdar Lladó
Josep M.Vall Comaposada
Josep Modol Dalmau
Josep Saña Aubets
Josep Sunyé Vila
Juan Karlos
Júlia Taurinyà
Laura Lury
Lluís Ridao
Lluís Soler Turu
Lourdes Freixa
Lury Bcn
Manel Bargalló
Marc Faustino
Marc Gès Torres
Marc Rafart
Marc Ros Viñas
Marc Sala
Maria Ballús
Maria Jose Toro Martinez
Maria Llorens
Marià Miró
Mariona Cabanas Malé
Martí Cabré
Meritxell Grau
Meritxell Salip
Moisès Rial Medina
Mònica Garcia Llorens
Montse Roca Pagerols
Montse Seró Barberà
Montserrat Pastor Diaz
Narcís Turull Peroy
Neus Piniella Fabregas
Noël Climent Jurado
Núria Calabria
Núria Rodriguez
Oriol Ramon Mimó
Oriol Solà
Oriol Valls Fornells
Pablo Alonso
Pep Sala Vilarasau
Pere Bataller
Pere Massana
Pere Piquer
Pere Sàbat Lluverol
Quim Ferrandiz Umbon
Rafa Dulsat Ortiz
Raimon Forn
Ramon Elias
Ramon Fornell
Raul Pope Farguell
Record Catalans
Roger Berenguer
Roger Bujons Tomàs
Roger López Guirao
Roger Lloret Vila
Roger Prims Vila
Roger Tugas
Roger Seuba
Rosa Camps
Rosa Segura Bonet
Rosana Ortega García
Roser Ortiz
Rubèn Arenas Garcia
Saida Gener
Té la Mà Maria
Toni Francitorra Bonet
Tomàs Sayes Jato
Txell Valladares
Txevius taxvs Indanait
Vicent Boscà
Víctor Terradellas Maré
Xavi Vallès
Xavier Del Nord
Xavier Lechuga Llop
Xavier Estébanez
Xavier Monge Profitós
Usuaris adhesió anònima Facebook (1)

ADHESIONS D´ENTITATS DIVERSES:

Alerta Solidària
Associació Els Verds
Coordinadora de defensa del Berguedà
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Espai Jove Intersindical-CSC
Fòrum Faustí Llaverias
Lillet Rebel, Assemblea de la Pobla de Lillet
Plataforma No Fem el CIM

Felicitats Kosovo

Un petit país, molt més petit que Catalunya, amb menys de dos milions d'habitants. Aquest és Kosovo. Un país que ha viscut una forta repressió i un país en el qual la seva gent sempre s'ha resistit a perdre la identitat pròpia.

Ara finalment, després d'un camí ple d'entrebancs, ha proclamat la seva independència. No ho tindrà pas fàcil d'ara en endavant. Sèrbia no vol reconèixer el nou estat i tampoc el seu gran al·liat, Rússia. Cal veure si les amenaces de Sèrbia de tallar-los els subministraments bàsics són dutes a terme, o no.

Pel que fa als països de la Unió Europea, com sempre disparitat d'opinions i per descomptat, tal i com era d'esperar el nou estat no compta amb el vist-i-plau del govern d'Espanya.

Ara a Kosovo li esperen molts reptes i a quin més difícil, però l'important és que la nació de Kosovo pot, a partir d'avui, decidir per sí mateixa què vol ser en el futur. Per tant, felicitats!!

l'Estelada fa cent anys

l’independentisme català ve de lluny. És evident que ni l’hem inventat ara, ni és un producte del franquisme. L’anhel de llibertat del poble català ha estat present sempre desde que el 1714, amb el decret de Nova Planta, l’estat espanyol va llevar als països catalans d’aquest dret bàsic per a qualsevol nació, com ho és la nostra.

Enguany s’ha creat una comissió (web) amb l’objectiu de difondre l’efemèride, explicar la història i organitzar actes al voltant d’aquesta icona de l’independentisme contemporani català. En aquesta comissió figuren noms com ara els de Jaume Sobrequès, Toni Strubell, Oriol Junqueras, Jaume Ranyer,.. i un seguit d’historiadors i estudiosos que sense cap mena de dubte la doten d’un caché rellevant.

Queda palés que els catalans i catalanes, lluny d’haver-nos d’inventar lletres per convertir una marxa en himne nacional, com fan d’altres, podem commemorar trets històrics quen ens venen de lluny.

Podeu veure aquest video de vilaweb tv per anar fent boca.

2008. Molts reptes per endavant

El 2007 ja és història. Crec que ha estat un any de recollir els “mals fruits” d’allò que s’ha anat sembrant en el passat.

La gran apagada elèctrica, el col•lapse de les rodalies, els incendis hospitalaris, la gran abstenció a les eleccions municipals del mes de maig, la represa armada d’ETA, els informes d’educació a Catalunya,… un any que alguns recordaran per la famosa frase del rei i d’altres per la mort d’en Xirinachs.

Ara bé, també s’han deixat veure coses que a alguns ens donen alé per començar amb una mica d’il•lusió l’any que ha començat. Ens comencem a qüestionar la utilitat de la família reial; Europa és un bressol de noves nacions: Montenegro ha estat la darrera en aconseguir-ho i en llista d’espera figuren Kosovo, Flandes, Escòcia i per què no Euskadi i Catalunya?. L'1 de desembre els carrers de Barcelona van ser un clam, clar i català.

D’aquí a dos mesos ens toca als ciutadans i ciutadanes prendre de nou la paraula, ara en eleccions estatals. I és important que anem a dir la nostra i que no ens oblidem en primer lloc de les mancances que tenim i que volem solventar en el futur; en segon lloc que els dos partits majoritaris a l’estat ja sabem de quin peu calcen, tant el PP de Rajoy, Acebes i Zaplana, com el PSOE de Zapatero, Magdalena Alvarez i Jose Bono. No fora bó, doncs, caure en el bipartidisme perquè això és el que perjudicaria més a Catalunya, i tal i com pinten les coses, no sembla que els resultats donin majories absolutes a ningú.

I per descomptat, d’altra banda, a Catalunya tenim la necessitat imperiosa de que els nostres polítics es posin les pil•les i readrecin una situació que de cap manera pot anar a pitjor. I parlo de serveis bàsics com l’educació, les infraestructures, la sanitat,…

A alguns ens tocarà batallar en llocs més concrets com són, barris, districtes, pobles i a d’altres en l’àmbit del país. Però tots tenim una part de responsabilitat que no hem de defugir i l’ètica, tal i com vaig apuntar ens les meves darreres entrades al bloc, ha de jugar un paper destacat. Hem de fer país, cadascun a la seva manera i amb la intenció que cregui millor, però hem de fer país. Catalunya no pot esperar més mentre Espanya ens passa per alt i el nostre govern bada.

Jo, com ja es sabut, sóc dels que aposta per construir el camí cap a la independència. Estic convençut de que en un país més petit i amb els nostres recursos, seria molt més fàcil elevar el nivell de vida de les persones ens tots aquells aspectes, en que precissament ara, tenim greus mancances.

Aquestes són algunes de les dades publicades pel Financial Times, la setmana passada i que donen la raò a aquesta creença:

- Pel que fa al producte interior brut per càpita, 4 dels 5 països més rics del món tenen una població de menys de 5 milions d’habitants. Els Estats Units són l’excepció a la regla i ocupen el quart lloc en riquesa per cap.

- 8 dels 10 països mes pacífics i segurs tenen menys de 10 milions d’habitants.

- 5 dels 7 països més competitius tenen menys de 10 milions d’habitants.

- En qualitat de vida i educació, l’únic país gran entre els 10 primers és el Japò.

- Dels 5 països més grans del món, només els EUA són rics, mentre que el Brasil, la Xina, l’Índia i Indonèsia encara es troben en via de desenvolupament.

Les dades de Catalunya, en realitat estan molt lluny de les dades de l’Europa dels quinze i cal recordar que l’estat espanyol deixarà de rebre fons de cohesió de la UE el 2014. Per tant el lastre que suposa ara la sangria de Catalunya per part de l’estat espanyol, incrementarà. I jo, com la resta de persones d’aquest país, vull agafar com a referents els països que hi ha més al nord. És segur de que en un país més petit serà més fàcil arribar a la cohesió necessària per crèixer i afrontar en els reptes que generarà el món global en que ja ens trobem.

Per tant, hem de fer molta feina encara i el 2008 és un bon any per començar a canviar les coses.

Ahir com avui

El dia de Nadal, TV3 va emetre "el coronel Macià", cosa que ben segur va deprimir en Joan Ferran però que a la resta de l'audiència suposo que va agradar: la película aporta informació sobre una de les figures més emblemàtiques de la Història de Catalunya, els actors treballen bé i, en conjunt, està ben feta.

Una de les coses que em va cridar més l'atenció fou totes les referències a la situació política de Catalunya: en més d'una ocasió es parla del fet que fa molts anys que els catalans i les catalanes es queixen i de Madrid se'ns ignora. Qualsevol diria que la van rodar ahir, eh? doncs no, resulta que ja portem més d'un segle aixi...

També és interessant veure el canvi de posició de Macià: de tinent coronel de l'exèrcit espanyol a president d'ERC. Però, perquè aquest canvi? no fou per interès personal, per ambició, sinó que va ser provocat per l'amor a la seva terra i la vocació de servir la seva gent. Més d'una lliçó en podem treure totes i tots plegats.

Per últim, destacar un moment del film que em va emocionar. És un fragment d'un article de Joan Maragall que parla de la Solidaritat Catalana i que he trobat (com no podia ser d'una altra manera) al Racó Català:

" Solidaritat és la terra, ho sents? és la terra que s'alça en els seus homes. No has sentit mai dir alló de: ”si tal cosa succeés, fins les pedres s'alçarien” ? Doncs ara som en això: que les pedres s'alcen; que cada home és un tros de la terra nadiua amb cara i ulls i esperit i braç; i la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se; i ho crida en tots els seus fills, republicans, monàrquics, revolucionaris, conservadors, pagesos, ciutadans, blancs i negres, rics i pobres. I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits ni res més sobre d'ella que un gran afany d'acallar-la, i satisfer-la, perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà o carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric, d'una millor manera que abans: de la única manera en què un home pot ésser ben bé lo que sia: així és, en conformitat a la naturalesa que la terra mateixa li donava.

Sempre me'n recordo de lo que tantes vegades m'havia dit don Joan Mañé: “El dia en què Catalunya tingués quaranta diputats ben seus al Parlament espanyol, ningú més li faria la llei.” Doncs, que n'estaria de content al veure que aquells quaranta diputats són els que ara anem a buscar! I si en aquelles eleccions memorables en què per primera vegada lluità i triomfà el catalanisme amb quatre o cinc diputats per Barcelona ell ja hi posà tant el coll que determinà o accentuà segurament la gran girada de la nostra burgesia, què no faria ara al sentir la immensa arrencada de Catalunya en pes, i al veure de carn i ossos aquells quaranta diputats de què ell parlava com d'un bell somni? perquè, és clar que ell no podia pas pensar que tots quaranta diputats fossin del seu partit, ni d'un partit sol; sinó que entenia que d'aquests diputats cadascú tindria la seva especial manera de pensar, però que el seu llaç d'unió seria l'amor i la fidelitat a la terra."

Encara avui hi somiem, en un front català, catalanista, nacionalista, sobiranista -digue-ne com volgueu- a Madrid: tan de bo al març deixi de ser tan sols un somni.

Nou espai per a la independència

Benvinguts i benvingudes a aquest nou bloc. Un nou espai destinat a emmarcar idees i formes d'expressió escrita i/o gràfica amb una idea central: la independència de Catalunya.

Malauradament, quasi 300 anys després del fatídic 1714, encara som un país ocupat. En tot aquest temps ha hagut conjuntures i formes de govern molt diverses, però totes elles amb un denominador comú: la dependència d'Espanya.

Una dependència de vegades suportada millor i d'altres en unes condicions molt més insuportables, però dependència en tots els casos.

Hem sofert repressions i dictadures i també traicions i "botiflerades" que en conjunt fan que encara avui, les nostres fronteres formin part dels territoris dels estats espanyol i francès.

Per més que l'estat espanyol ho vulgui disimular amb discursos integradors, a hores d'ara encara som maltractats com una colònia. Paguem molt més en impostos del que rebem, les nostres infraestructures no són una prioritat per Espanya i el benestar de catalans i catalanes tampoc. Sempre hem de tenir la sensació de que l'ull que tot ho veu, ens ha de donar permís per qualsevol cosa, fins i tot per jugar partits amistosos de futbol.

Ens han retallat un Estatut aprovat per una amplísima majoria del Parlament de Catalunya, però la decisió sobirana d'aquest se l'han passat per allà on no sona. I tot i que el poble va optar per votar que sí a l'estatut ja retallat, encara en aquests moments restem pendents del recurs presentat pels feixistes al Tribunal Constitucional.

Hem d'acceptar injúries i calúmnies, però si algú té la idea de cremar una imatge reial, és jutjat i condemnat.

No volen publicar les balances fiscals, perquè saben que ens donarien arguments per dir Prou!!!

Hem d'aprofitar totes les eines disponibles per fer que aquest sentiment d'independentisme, de voler decidir què volem ser en el futur, cali fons a la nostra societat i que l'objectiu del 2014 comenci a prendre cos.

El 2014 no és tan sols una data simbòlica. El 2014 Espanya deixarà de rebre fons de cohesió de la Unió Europea i el 2014 caduca l'actual pacte financer amb l'estat espanyol; un pacte financer que encara no s'està complint.

Per tant, si ho voleu, podeu dir la vostra i formar part d'aquest "modest" espai. Entre tots podem ajudar a construir un nou estat lliure dins d'Europa.

Per la INDEPENDÈNCIA!